OBRINT PORTES SENSE POR …

En una terra en guerra, hi havia un rei que causava espant: als seus presoners, no els matava … els portava a una sala on hi havia un grup d’arquers d’un costat, i una immensa porta de ferro de l’altre, sobre la qual es veien gravades figures de calaveres cobertes de sang …
En aquesta sala, els feia formar un cercle i els deia:
–Vostès poden triar entre morir a cops de sageta pels meus arquers o passar per aquella porta … darrere d’aquesta porta, JO ELS ESTARÉ ESPERANT.
Tots triaven ser morts pels arquers …
En acabar la guerra, un soldat que per molt temps havia servit al Rei, es va dirigir al sobirà:
–Senyor, ¿Puc fer-li una pregunta?
-Digues, Soldat.
-Senyor, ¿Què hi ha darrere d’aquesta porta?
El rei va contestar:
-Vés, I mira tu mateix.
El soldat va obrir temorosament la porta, i a mesura que ho feia, raigs del sol van entrar i la llum va envair l’ambient …
Finalment sorprès, va descobrir que la porta s’obria sobre un camí que conduïa … a la LLIBERTAT!
El soldat, extasiat, va mirar al seu rei, qui li va dir:
-Jo Els donava l’oportunitat de fer una ELECCIÓ, però per por preferien morir a arriscar-se a obrir aquesta porta!

Quantes portes deixem d’obrir per por a arriscar?
Quantes vegades perdem la llibertat i morim per dins, només per sentir por d’obrir la porta dels nostres somnis?

Autor ANÒNIM