Author Archives: pigmalio

Blog

La gran amenaça: la depressió (documental)

La depressió és un trastorn mental freqüent, que es caracteritza per la presència de tristesa, pèrdua d’interès o plaer, sentiments de culpa o falta d’autoestima, trastorns del son o de la gana, sensació de cansament i falta de concentració.

La depressió pot arribar a fer-se crònica o recurrent, i dificultar sensiblement l’acompliment en el treball o l’escola i la capacitat per afrontar la vida diària. En la seva forma més greu, pot conduir al suïcidi. Si és lleu, es pot tractar sense necessitat de medicaments, però quan té caràcter moderat o greu es poden necessitar medicaments i psicoteràpia professional. Cal que un professional avalui quin és el grau de depressió que pateix la persona (lleu, moderat o greu), per tal d’orientar el tractament d’una manera o una altra.

En els últims 10 anys s’ha demostrat que la depressió, incideix, canvia, l’anatomia del nostre cos, una situació d’estrès tan repetida, fins i tot imaginada, canvia el volum del nostre cervell, com l’hipocamp en més d’un 10% i això no passa per culpa de l’edat, sinó per la depressió.

Un cervell deprimit es torna més vulnerable als factors externs, a més en el cervell malalt no es dóna el procés regenerador de les cèl·lules danyades i el mateix succeeix amb les persones deprimides, la recuperació és lenta i les possibilitats de recaiguda elevades. Una situació que en condicions normals seria superada amb facilitat, pot esdevenir una catàstrofe amb el sistema nerviós deteriorat.

Al món hi ha més de 340 milions de persones deprimides, aquesta malaltia provoca 800 suïcidis diaris, a Espanya afecta 3 milions de persones i la xifra augmenta any rera any, dades de l’Organització Mundial de la Salut, que prediu que l’any 2020 la depressió serà la causa de més pèrdua d’anys de vida saludable, només superada per les malalties cardiovasculars.

Si desitges una atenció personalitzada sobre el tema que acabes de llegir prem el següent enllaç
Llegir mes

Blog

Personas altamente sensibles (documental tve2)

El 20% de la población es altamente sensible y ‘Crónicas’ se acerca a este tipo de personas que tienen mucha empatía y unos sentidos muy desarrollados en el reportaje ‘Sensibilidad al trasluz’. El cúmulo de información les lleva, en algunas ocasiones, al bloqueo y es cuando surge el riesgo de la somatización. Sus puntos débiles son la piel, los sistemas respiratorio, digestivo y nervioso. Es frecuente que terminen sufriendo ansiedad o depresión.

La alta sensibilidad está considerada como un rasgo de la personalidad que se manifiesta en la infancia. Un equipo de ‘Crónicas’ ha hablado con varias psicólogas que, entre otras cosas, advierten del riesgo de confundir esa hipersensibilidad del niño con algunos trastornos como el déficit de atención o el autismo.

El funcionamiento del cerebro de las P.A.S (Personas Altamente Sensibles) es diferente. El hemisferio derecho registra una mayor actividad, sobre todo el lóbulo frontal y la amígdala.

‘Sensibilidad al trasluz’ es un reportaje con guión de Teresa Gray; realización de Ángel Navarro; imagen de Pablo Balsa; sonido de Gema García; montaje de Benjamín Garrido; y producción de Ana Pastor y Lourdes Calvo.

Lo podéis ver en el siguiente enlace:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/cronicas/cronicas-sensibilidad-trasluz/3017002/

Si deseas una atención personalizada sobre el tema que acabas de leer haz clic en el siguiente enlace
Llegir mes

Blog

La verdad sobre el “Trastorno Límite de la Personalidad” (TLP) / “Borderline” (BPD)

Peter Gerlach, un veterano terapeuta especializado en recuperación de trauma propone que el TLP (Trastorno Límite de la Personalidad) y otros “trastornos de la personalidad” son todos SÍNTOMAS de hasta seis heridas psicológicas debidas al trauma en la infancia temprana. Ello implica que:

(1) los que sufren TLP, NO estan “mentalmente enfermos”, sino heridos y

(2) la mejor terapia para reducir el TLP es la terapia familiar interna (inner family systems, IFS), basada en la disociación de la personalidad de las personas traumatizadas

Si deseas una atención personalizada sobre el tema que acabas de leer haz clic en el siguiente enlace
Llegir mes

Blog

Taller sobre dependència emocional en la parella, dimecres 25 de febrer de 19h a 20:30h (places limitades)

Llegir mes

Blog

La dependència emocional en les relacions de parella

Les relacions sentimentals es poden arribar a convertir en una addicció, relacions que es converteixen en tòxiques fruit d’una dependència emocional. Aquí teniu el programa “Els matins” de divendres passat, on es parla d’aquesta problemàtica:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/La-dependencia-emocional-en-les-relacions-de-parella/video/5440431/

Si desitges una atenció personalitzada sobre el tema que acabes de llegir prem el següent enllaç
Llegir mes

Blog

Com vols que sigui el teu futur?

Un interessant vídeo que explica com hem d’actuar per aconseguir avançar a la vida i no estancar-nos a la nostra zona de confort:

Si desitges una atenció personalitzada sobre el tema que acabes de llegir prem el següent enllaç
Llegir mes

Blog

Algo que te puede interesar…Indizze.com

El artículo que publico hoy no está relacionado con la psicología como todos los anteriores publicados hasta el momento, pero te puede ser muy útil así como lo ha sido para mi.
Si tienes un negocio o eres autónomo y dispones de alguna web o blog que quieras que esté más visible para tus potenciales clientes, te aconsejo que utilices un directorio de empresas llamado Indizze.com.
La inscripción es gratuita, y siguiendo los pasos que se te indican puedes ir obteniendo puntos de forma muy sencilla que harán que tu ficha escale posiciones en los listados que ellos ofrecen. Cuantos más puntos tengas y más arriba estés, más visible serás para aquellos que estén buscando el servicio que tu ofreces.
A parte del posicionamiento en este directorio, lo realmente interesante es el efecto colateral que supone el muy buen posicionamiento que tiene Indizze.com en Google, ya que esto hace que pueda aparecer, directamente en Google, un enlace en este buscador hacia tu ficha en Indizze.com. Desde ahí, tus clientes pueden tener acceso a tu web o blog.
Además, el trato recibido por Indizze cada vez que te surge alguna duda, es excepcional, muy rápido y muy eficaz.
Dentro de los limitados conocimientos de los que yo dispongo a nivel de posicionamiento web, he de decir que ofrecen todo aquello que necesito, aunque están dispuestos a escuchar posibles modificaciones para mejorar el servicio que ofrecen.
Por todo esto, te animo a que eches un vistazo a Indizze.com y así podrás comprobar todas estas ventajas que te acabo de comentar.

Si te interesa darte de alta en este directorio, te agradecería que me solicitaras una invitación enviándome un email a  info@associaciopigmalio.org para que yo te la pueda enviar. Así ambos obtendríamos puntos, que nos irían muy bien para nuestro posicionamiento en el directorio.

Llegir mes

Blog

Gent tòxica: com detectar una persona manipuladora emocional

Si has ensopegat amb una persona manipuladora emocional alguna vegada, saps del que parlo, però, si afortunadament encara no t’has creuat amb una d’elles, llegeix amb atenció i detecta-la abans que comenci a fer efecte en la teva persona. Deixa’t portar pels teus instints perquè no hi haurà masses coses tangibles com per poder explicar-te a tu mateix i als altres que aquesta persona t’està agredint de manera encoberta.

1.Quan coneixes a un manipulador/a emocional t’ofereix la seva vida sencera.

El que necessitis ho tens. Petites o grans coses. Són encantadors/es (de serps) i mostren humanitat, tolerància i simpatia. Tenen una gran capacitat per empatitzar amb les persones i seran ànimes rescatadoras que ompliran els petits o grans buits que tinguis. Fins aquí tot bé… si no fos perquè et demanaran comptes de tot el que tu hauries de fer per elles.

2. No tractis de ser honest/a

Si ets sincer/a i una cosa que ha fet el/la “subjecte en qüestió” t’ha molestat o decebut, no tractis de dir-li la veritat, perquè el manipulador/a li donarà la volta fins que tu hagis d’agenollar-te i demanar-li perdó. És expert en racionalitzar i justificar-ho tot i estan molt capacitats per canviar les històries en el moment, encara que hagin de contradir-se amb el que van dir ahir o hagin de portar-se una mentida a la tomba. “Com se t’ha pogut ocórrer dir-me això!”, “Mai hagués pensat que podria arribar a escoltar això de la teva boca!”, “Tu no saps pel que estic passant, no ho saps!”, “Ets molt egoista, no te n’adones!”
Al final, si ets una bona persona, te’n vas plorant a casa.

3. Ets culpable

En un conflicte entre el xantatgista emocional i tu, tingues-ho clar i no gastis energia en justificar: ets l’únic culpable. Ho seràs sempre, encara que corroboris amb fets REALS que s’està equivocant. Ja els canvia ella o ell … JA HO LIA TOT. Oblida’t, ells/elles guanyaran fins el dia que t’allunyis del seu camí. Àrdua tasca, perquè no vegis si costa posar terra pel mig…

4. Són víctimes necessitades de suport continu

Els manipuladors emocionals són víctimes constants. La seva vida és un continu drama. Són derrotistes, negatius, extrems, ploramiques, teatrers i desgraciats. Pobres … si és que tot els passa a ells/elles! El món està molt mal repartit i totes les desgràcies cauen sobre la seva persona. Ells actuen sempre bé, millor que ningú, no cometen errors, són educats i prudents (sota la seva percepció, és clar!).

5. Necessites portar la llibreta en mà

El dia que necessitis portar una llibreta per anotar cada cosa que diguis i cada cosa que digui el/la xantatgista -perquè quan surti “el tema” canviarà els teus textos i per descomptat els seus, a més de demanar-te que li donis tots els motius pels quals intueixes, confirmes o desmenteixes alguna cosa relacionada amb ell/a, i comencis a dubtar del teu seny- llavors, en aquest moment, estàs experimentant la manipulació emocional.

6. Menteixen

Més que respiren. A sobre exigeixen que siguis 100% sincer/a amb ells/es o sinó prepara’t. Ho fan amb tanta realitat que fins i tot poden dir-te que aquesta prestatgeria que veus, és un ruc volant i t’ho acabes creient. Argumenten tan persuasivament cada cosa, que comences a dubtar sobre els teus sentits. Això desgasta tant, que pots acabar necessitant ajuda professional per verificar que no ets tu qui té el problema.

7. Juguen brut

T’estimen molt, sí, però et posen a parir a l’esquena. Fins i tot poden posar en situació a un tercer perquè et digui el que ells no tenen agalles a dir-te. Ell és el bo i l’altre el dolent. Creen tensions entre amics, s’enemisten i fan el necessari perquè tu sentis que no està sent feliç al teu costat o que l’estàs cagant tota l’estona. Per exemple, ells/elles et diran que és fantàstic que et quedis a sopar amb “X”, però 10 minuts abans que vagis a aquest sopar, t’enviaran un reguitzell de missatges sobre un sobtat problema, la seva crisi d’ansietat o el seu immediat suïcidi… Per a que finalment si vas, sentis que has estat la pitjor persona del món. I compte amb la que t’espera.

8. Si tu tens una gastritis, ell té càncer de còlon

Tot el que et passi ja li ha passat a ell/ella, però multiplicat per 100. És difícil que amb el pas del temps et sentis connectada a una persona així. Al final totes les converses giren entorn d’elles mateixes. Cada vegada més reticents i desproporcionades. Són repetitives i abunda el monotema. Si tu li fas veure que ja comença a esgotar-te amb els seus drames, s’ofendrà profundament i et dirà que ets una egoista. Aquest és el seu argument i no pots demostrar que no ho ets.

9. La seva energia afecta a l’entorn

Té habilitat per contaminar l’entorn. Si està trist, es crearà un microambient de tristesa. I això passa amb molta freqüència. Si passes temps amb ells/elles al final estaràs tan enredada en la seva “merda” com elles mateixes, i el que és pitjor, t’oblidaràs de les teves necessitats i del dret que tu també tens a satisfer-les.

10. No són responsables dels seus actes

No són responsables del seu comportament. La peli podria dir-se: “el que els altres EM FAN”. Un senyal per detectar a una perona manipuladora, és que als deu minuts de conèixer-vos, s’obre a tu profundament, explicant-te els seus drames més personals de forma repetitiva. El seu missatge ocult és: “sent pena per mi”. Creuràs que són hipersensibles, que pateixen molt per tot i efectivament, els compadiràs.

Escapa si pots.

Autor: Paulini Visconti

Font: http://bloginmadrid.com/gente-toxica-como-detectar-a-un-manipulador-emocional/

Si desitges una atenció personalitzada sobre el tema que acabes de llegir prem el següent enllaç
Llegir mes

Blog

“La vida és com un viatge en tren…” una reflexió sobre la vida

Llegir mes

Blog

Diferències entre tristesa i depressió

Els símptomes de depressió i tristesa en moltes ocasions són difícils de diferenciar causa de les seves similituds, però; d’acord a la Universitat de Chicago hi han alguns estudis científics i determinats comportaments que ajuden a detectar les característiques de cada un d’aquests estats emocionals:

1. La depressió és una malaltia psicològica que es caracteritza perquè la persona es troba en un estat de profunda tristesa o angoixa. Aquest estat es converteix en crònic si es manté per almenys sis mesos.
2. La tristesa és un estat d’ànim normal, que forma part de l’espectre emocional de les persones. Estar trist és una reacció a circumstàncies particulars, com la pèrdua d’un ésser estimat, el clima, i fins i tot per canvis hormonals en la cas de les dones.
3. Una forma de diferenciar la depressió de la tristesa és a través d’una neuroimatge on es pot observar que les persones depressives presenten una sèrie d’anomalies cerebrals, defecte que la tristesa no presenta.
4. Les persones amb depressió, són incapaços d’enfrontar-se davant situacions normals que poden ser superades fàcilment per qualsevol persona en condicions normals. Les persones amb depressió tenen el sistema nerviós, igual que el sistema immunològic, deteriorat.
5. La tristesa es converteix en depressió quan la persona es torna incapaç d’afrontar el seu dia a dia, quan les emocions el limiten, i els sentiments depressius duren més temps del normal.
Així, la tristesa és una resposta natural a l’infortuni, la frustració, el dolor i les situacions negatives, per la qual cosa es pot dir que és normal que qualsevol la pateixi amb certa assiduïtat, sobretot si li ha passat alguna cosa greu. Trobar-se malament després d’una ruptura amorosa o un problema econòmic no implica una patologia, sinó que a qualsevol persona li passaria el mateix. Amb el pas del temps es mitiga o desapareix per complet.
Si l’individu pateix un revés que canvia significativament la seva vida (mort de la parella o d’un ésser estimat molt proper, pèrdua d’un treball important, un divorci) travessarà una etapa de dol, procés de readaptació a les noves circumstàncies que pot ser llarg i dolorós, pels constants records del que s’ha perdut. Però tampoc es tracta d’una depressió. Es parla de desordre anímic real quan la persona pateix una sèrie de símptomes, entre els quals sol estar per norma general la tristesa, encara que gairebé mai es pot establir la causa de la mateixa. Aquesta ve acompanyada d’apatia, desinterès per les ocupacions habituals fins aleshores, mals de cap, hipertensió, molèsties abdominals, fatiga, insomni, etc.

La importància de saber distingir

Aprendre a diferenciar dos conceptes resulta extremadament important per evitar complicacions. Moltes persones poden arribar a creure que estan patint un desordre anímic greu quan en realitat només estan tristos per alguna raó lògica, el que pot ocasionar diversos problemes:

– Que la persona s’autosuggestioni, cregui que està pitjor del que realment està, i acabi efectivament entrant en una depressió real.
– Que l’individu s’automediqui, el que sempre suposa un enorme error, ja que el metge és l’únic que està capacitat per determinar si existeix depressió clínica, i el tractament farmacològic adequat per a cada pacient. En cap cas és bo decidir prendre medicació per si mateix, ja que les conseqüències poden ser nefastes.
– D’altra banda, pot ocórrer justament el contrari, que una persona pensi que només senti tristesa, quan en realitat aquesta sigui només un símptoma d’alguna cosa molt més greu. Aquesta situació provocaria que no requereixi ajuda mèdica quan realment la necessita.

Llavors, com diferenciar entre tristesa i depressió?

Per aquestes raons convé tenir molt clar quan hi ha indicis que no s’està patint un simple episodi de tristesa, sinó una depressió. Si es pot establir la causa de la mateixa, estem possiblement davant el primer pas. Només cal reflexionar sobre el problema que ha produït que la persona se senti malament, i tractar de solucionar el mateix. Si no resulta possible, l’objectiu consistiria a acceptar la situació. Si es tracta d’un estat de dol, porta un temps refer-se, però després d’un procés es recupera la il·lusió per viure, i també les ganes de reprendre les activitats quotidianes i hobbies.

Si passa justament el contrari, hi ha motius perquè saltin les alarmes. Quan no es pot establir la raó per la que algú se senti desolat, i passen els mesos i se segueix igual, convé plantejar-se que podria haver aparegut la depressió. Es pot recórrer a diferents test, com l’Escala d’Ansietat i Depressió de Goldberg (el més utilitzat), que ajuden a establir si es necessita ajuda professional. Consisteix en una sèrie de preguntes sobre l’estat del subjecte a avaluar. Hi ha indicis que es pateix un desordre anímic quan es contesta afirmativament a diverses preguntes sobre si se sent desinterès per les coses, falta d’autoconfiança, dificultat per concentrar-se, pèrdua de pes i insomni, entre d’altres qüestions.

Si se sap diferenciar entre una simple tristesa i un problema més greu, és bastant senzill estar segur de quan es necessita anar al facultatiu. Per regla general, davant el dubte convé demanar-li una cita, doncs el seu reconeixement sempre proporciona una major tranquil·litat.

Si detectes algun símptoma de depressió, és important que acudeixis immediatament al teu metge o a un psicòleg per a un diagnòstic oportú, ja que en moltes ocasions aquest patiment es torna una situació discapacitant.

FONT: – http://bienestar.salud180.com/salud-dia-dia/5-diferencias-entre-tristeza-y-depresion

            – http://depresion.about.com/od/Depresion-como-saber/a/Como-Distinguir-Entre-Tristeza-Y-Depresion-     Clinica.htm ()

Si desitges una atenció personalitzada sobre el tema que acabes de llegir prem el següent enllaç
Llegir mes

1 2 3 4 5 10

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. CERRAR