Català
Español
Actualment, és molt comú escoltar la paraula coach i de sobte, una figura ens ve al cap. Segurament, fruit dels mitjans de comunicació i dels programes de televisió està agafant força aquest mot.
– ¿Però realment què es un coach?
Un coach es un entrenador, una persona que t’orienta, et motiva, t’empenta i t’assessora per complir els teus objectius de manera realista, i promoure una millora en el teu estat de benestar. Hi han diversos tipus de coach: el coach personal, l’empresarial, l’esportiu, l’emocional, l’artístic, etc.. tots ells, amb la missió d’acompanyar-te en un procés de transformació personal.
L’objectiu del present article, és parlar-vos des de la meva pròpia experiència com a coach emocional i psicòloga, perquè pugueu tenir una visió realista de la feina que duc a terme des de ja fa uns anys.
– Què entenem per coaching emocional?
El coaching emocional és un entrenament individualitzat que permet apropar la persona que som a dia d’avui, a aquella persona que desitjaríem ésser o a una versió mes saludable de nosaltres mateixos.
La meva forma de fer coaching es regeix per quatre aspectes fonamentals: CONÈIXER-NOS, ENTENDRE’NS, TREBALLAR-NOS I REINVENTAR-NOS.
– Cóm es duu a terme aquest procés?
Es tracta d’un procés de transformació que s’inicia amb l’autoconeixement, que és la part més essencial per a poder generar canvis. Si no ens coneixem en la nostra totalitat, acceptant els nostres punts forts i els nostres punts febles, entenent les nostres emocions i els nostres pensaments, és impossible que puguem iniciar el camí de la transformació.
Una vegada ens coneixem i ens acceptem, s’inicia una nova etapa en el procés. És aquella on el professional ens dona eines per treballar de manera personalitzada i confidencial amb l’objectiu d’arribar allà on cadascú vulgui, trencar patrons de pensaments limitants, potenciar
l’optimisme, neutralitzar la negativitat, potenciar l’autoestima, alliberar-nos de les impulsivitats i en definitiva, ajudar a alliberar el potencial que tenim dins nostre.
– Per què seria positiu tenir un coach a la nostra vida?
Totes les persones, en algun moment de la nostra vida, hem escoltat una veu interna que ens fa sentir a disgust amb nosaltres mateixos. Hi ha persones que tenen inseguretats, altres tenen pors, altres emocions descontrolades, altres viuen amb persones nocives i no saben com gestionar la situació, hi ha persones que tenen rumiacions de manera continuada i no saben com aturar el pensament, alguns estan perduts i altres atrapats… els humans no som perfectes!!! estem dotats d’emocions i de pensaments i ningú no ens ha ensenyat a entendre’ns. En moltes ocasions ens conformem i ens justifiquem amb frases com : “ ja sabeu com sóc ” , “ a la meva edat, ja no puc canviar ” …. sota el meu punt de vista, aquestes frases conformistes són errònies i ens mantenen presoners del malestar.
Per aquest motiu seria positiu buscar la figura d’un coach emocional, per ajudar-vos a creure en vosaltres mateixos i viure amb un dels valors més importants que existeixen: la pau interior.
Per finalitzar aquest article, m’agradaria explicar-vos un cas real perquè pugeu tenir una aproximació al coaching emocional, amb l’afegit d’incorporar tècniques psicològiques.
Dona de 36 anys, amb una feina estable, 2 fills, marit a l’atur des de fa un any i mig.
Es presenta a la consulta bastant nerviosa, parla ràpid i li costa fer pauses per respirar. Ha patit diversos episodis d’angoixa en els últims anys i a l’actualitat manifesta gran part de la simptomatologia especifica de l’ansietat com: dificultats per conciliar la son, despertars abundants, molèsties a l’esquena, sensació d’opressió al pit, taquicàrdia, mareig i pèrdues de memòria.
Comenta que la seva situació econòmica és molt complicada, que cada mes entra en un estat de neguit on creu que no arribarà a cobrir totes les despeses. Es mostra irritable amb el seu marit perquè el veu a casa i li molesta. La relació amb els seus fills és cada cop més complicada, ja que han entrat en un rol de crits i malestar a la llar.
Primera sessió: El primer que treballo amb la pacient és la reducció dels nivells d’angoixa, ja que si hi ha una activació molt alta de l’organisme i està desconcentrada, li costarà molt estar atenta a les sessions. Li explico els mecanismes de l’angoixa, perquè es produeix i com reduir-la. Li aplico una tècnica de relaxació física i li facilito pautes perquè pugui treballar a casa.
Segona i tercera sessió: Autoconeixement, és a dir, que la persona entengui tot el seu conjunt, com actua, el perquè del seu funcionament i la pròpia acceptació en la seva totalitat, sense resignació.
Quarta sessió: entrenament dels pensaments. Es treballa en la detecció dels pensaments que generen l’ansietat. En el cas de la pacient el principal pensament intrusiu que tenia era el “i si…” per exemple: “ i si no arribo a pagar les coses” , “ i si el meu marit no troba feina” , “ i si no tinc per menjar” … aquests pensaments que es generen a través del “ i si”, són anticipatius i erronis. La meva tasca gira en torn d’ajudar-la a canviar aquests pensaments catastrofistes per uns de més adaptatius.
Cinquena sessió: es continua treballant els pensaments generats durant el temps entre sessions i ajudant-la a trobar alternatives de pensament més saludable. Un dels pensaments recurrents que tenia també era que cada cop que arribava a casa, en veure al seu marit allà, pensava: “no es mou” , “és un gandul” , “ no trobarà mai feina” …. aquest tipus de pensaments són totalment erronis i plens de judicis envers l’altre. També vam haver de treballar per poder gestionar aquests pensaments.
Sisena i setena sessió: educació i regulació emocional. La meva funció en aquesta etapa va ser guiar-la a descobrir les seves pròpies emocions, el perquè de les mateixes i ajudar-la a gestionar-les. Una de les emocions que més manifestava era la ràbia, que precisament és una de les més complicades de gestionar perquè es arrossegadora, impulsiva i descontrolada.
La resta de les sessions, van a anar enfocades a potenciar i aprofundir tots els aprenentatges de les sessions abans comentades i anar modificant la seva percepció errònia de les circumstàncies de la seva vida. Viure el present i deixar enrere l’anticipació. En 6 mesos de tractament la pacient, va aprendre a veure la realitat d’una manera més saludable i a dia d’avui gaudeix d’una vida sense ansietat.
*La durada de les sessions d’un coaching emocional, depèn tant de les característiques personals de cada pacient, com dels objectius que es marqui.
“ La primera passa no et porta al teu objectiu final, però et prepara per a l’acció i et treu d’on estàs . Avui és un bon dia per començar a caminar…”
Isabel Verdejo
Psicòloga i Coach emocional
Contacte: 654 72 07 47
Que una parella funcioni de manera saludable, a l’actualitat, no és gens fàcil. És molt freqüent anar caminant tranquil·lament pel carrer i de sobte, escoltar una parella o matrimoni utilitzar tons de veu alts i manques de respecte de l’un cap a l’altre. Hem de tenir en compte que hi ha un seguit de factors (la pressió de l’entorn, els fills, les característiques personals de l’altre, les dificultats econòmiques i/o laborals, un mal dia, etc.) que es poden convertir en estressors, i fer que en conjunt, ens resulti molt complicat mantenir una bona salut emocional, tant a nivell personal com interpersonal.
En tota parella, és fonamental que, a nivell individual, estiguin cobertes certes necessitats emocionals, i també que cadascun dels membres sàpiga gestionar adequadament el seu món intern, ja que si a nivell individual no gaudim d’un bon equilibri entre els nostres pensaments i les nostres emocions, la relació de parella pot sortir greument perjudicada.
El primer aspecte que hem de tenir en compte, és la acceptació de l’altre. Sembla evident, que si estem amb una altra persona, és perquè l’acceptem plenament, veritat? Doncs la realitat és que moltes parelles no funcionen de manera saludable, perquè manca que acceptin sincerament a l’altre (amb tots els seus punt forts i febles)… recordeu l’obra de teatre: “Te quiero, eres perfecto, ¡ya te cambiaré!”
Però…Com podem saber si acceptem o no a la nostra parella?
Us proposo un seguit de preguntes. Evidentment, hi ha moltes qüestions que s’han de tenir en compte per saber si acceptem o no a l’altre, però hem intentat fer un resum. Si la resposta a les preguntes és negativa…. ens hem de començar a plantejar la possibilitat de que no estem acceptant incondicionalment a la persona amb la que hem decidit compartir la nostra vida:
- Respectes els seus gustos i opinions?
- Ets flexible per negociar i arribar a un acord amb ell/ella?
- Acceptes i entens que vegi a depèn quines persones, tot i que no estiguis d’acord?
- Acceptes que és una persona independent i no necessita el teu permís?
- Li permets equivocar-se?
- Acceptes que ell/ella tingui defectes o punts febles, tot i que et facin nosa?
Si ens adonem que hi ha una manca d’acceptació cap a l’altre, és molt complicat que pugui funcionar una relació de parella de manera saludable.
El següent aspecte que hem de tenir en compte es la piràmide de les necessitats bàsiques a la parella. Es tracta d’una piràmide on consten els tres aspectes fonamentals que han de ser-hi a totes les parelles per poder gaudir d’una relació saludable.
L’Eros, situat a la punta de la piràmide es l’aspecte que caracteritza l’AMOR en la parella, el formen: la passió, la sexualitat, l’atracció física, el desig, el contacte, la necessitat de proximitat i el romanticisme.
La part central de la piràmide, està formada per la Philia, es tracta de l’AMISTAT en la parella, en aquest aspecte s’han de tenir en compte: la comunicació, la fidelitat, la sinceritat, el sentit de l’humor, la comoditat, les llargues converses i el bon rotllo.
La darrera part de la piràmide és l’Àgape, és la part que hauria d’estar en menys proporció a dins la parella, ja que fa referència al SACRIFICI, es traca de totes aquelles accions que un membre de la parella fa per l’altre, que impliquen cert esforç, però que es fan per facilitar la vida de l’altra persona, per fer-la sentir millor o simplement perquè es vol. Per exemple, assistir a un sopar familiar d’ell/ella, sense que t’agradi massa la idea.
És molt important que perquè una parella sigui funcional, els tres aspectes de la piràmide hi siguin i de manera recíproca.
Recordeu que una parella, és un company/a de la nostra vida, per aquest motiu és molt important que sigui una relació saludable i que ens aporti estabilitat, companyia i emocions diverses. La parella, es construeix, dia a dia, gràcies al treball de dues persones.
“El bon amor i la bona parella és una relació d’anada i tornada: m’estimes, m’estimo i t’estimo, de la mateixa manera que em cuido, et cuido i em cuides…”
Isabel Verdejo (telèfon de contacte: 654 72 07 47)
Psicòloga de l’Associació Pigmalió
http://associaciopigmalio.org/
La resiliència psicològica és la capacitat que té una persona per a resistir i superar situacions complicades de la vida. Està relacionada amb l’autoestima. Està demostrat que la resiliència d’una persona és major quan compta com a mínim amb una bona relació afectiva amb una persona. Quan un subjecte es comporta de manera resilient, se sap que pot recuperar-se després d’una vivència traumàtica, i fins i tot pot sortir-ne enfortit.
Hi han persones que per naturalesa són més resilients, però la resiliència també es pot aprendre. Per a les persones amb més dificultat de resiliència, l’ajuda d’un professional de la psicologia, pot ser molt útil per aprendre a desenvolupar aquesta capacitat.
En aquest vídeo, s’explica molt clarament el significat de la paraula resiliència:
“Com més coses construeixis a la teva vida, menys espai deixaràs a les drogues“. Aquest és el lema de la nova campanya de la FAD contra les drogues. Un missatge molt valuós per a tothom. Agafa el taxi de la constància!!!
Aprendrem:
- què és la ràbia
- per a què serveix
- causes que la provoquen
- la ràbia i la intel·ligència emocional
- estratègies per poder gestionar la ràbia
- ajudar a gestionar la ràbia en els nostres fills
Preu: 15 euros
Dia i hora: dissabte 9 de juliol de 2016, de 10:00 a 11:30
A càrrec de: Isabel Verdejo (psicòloga de l’Associació Pigmalió)
Lloc: Seu de l’Associació Pigmalió, carrer del Bruc número 80-82 entresol 1ª Manresa (08241)
Inscripcions (places limitades):
- Trucant al 93 872 25 27 ó al 681 210 212
- Escriure un correu electrònic a info@associaciopigmalio.org
Saps quins són els símptomes més evidents de que tens una relació afectiva de dependència emocional? Aquest vídeo explica per què una persona és propensa a caure en la dependència emocional i quines són les senyals que posen de manifest la seva addicció afectiva. Freqüentment és necessària l’ajuda d’un psicòleg professional per poder superar aquesta dependència:
En una terra en guerra, hi havia un rei que causava espant: als seus presoners, no els matava … els portava a una sala on hi havia un grup d’arquers d’un costat, i una immensa porta de ferro de l’altre, sobre la qual es veien gravades figures de calaveres cobertes de sang …
En aquesta sala, els feia formar un cercle i els deia:
–Vostès poden triar entre morir a cops de sageta pels meus arquers o passar per aquella porta … darrere d’aquesta porta, JO ELS ESTARÉ ESPERANT.
Tots triaven ser morts pels arquers …
En acabar la guerra, un soldat que per molt temps havia servit al Rei, es va dirigir al sobirà:
–Senyor, ¿Puc fer-li una pregunta?
-Digues, Soldat.
-Senyor, ¿Què hi ha darrere d’aquesta porta?
El rei va contestar:
-Vés, I mira tu mateix.
El soldat va obrir temorosament la porta, i a mesura que ho feia, raigs del sol van entrar i la llum va envair l’ambient …
Finalment sorprès, va descobrir que la porta s’obria sobre un camí que conduïa … a la LLIBERTAT!
El soldat, extasiat, va mirar al seu rei, qui li va dir:
-Jo Els donava l’oportunitat de fer una ELECCIÓ, però per por preferien morir a arriscar-se a obrir aquesta porta!
Quantes portes deixem d’obrir per por a arriscar?
Quantes vegades perdem la llibertat i morim per dins, només per sentir por d’obrir la porta dels nostres somnis?
Autor ANÒNIM
Realitza aquest senzill test per descobrir com afecta l’ansietat al teu temperament. Et trobaràs amb dues preguntes, cadascuna formada per dos grups d’afirmacions (A/B i C/D). Dóna un punt a cada afirmació amb la qual t’identifiquis: sumant les de cada grup sabràs a quina pertanys. Finalment combina els dos grups (un per cada pregunta) amb major nombre d’afirmacions: el resultat t’indicarà quin tipus de “estressat/da” ets!
Pregunta 1. Quan sento estrès o ansietat, se’m manifesten els següents símptomes:
GRUP A:
□ Em quedo sense energia
□ M’aclaparen els pensaments negatius
□ Tot el que penso gira entorn als meus problemes, pel que no aconsegueixo concentrar-me
□ Tendeixo a interioritzar els meus sentiments
□ M’infravaloro
GRUP B:
□ Tinc massa agitació
□ Em distrec amb molta freqüència i parlo sense parar, i com a conseqüència no acostumo a escoltar
□ Els meus pensaments són molt dispersos
□ Culpo a altres persones dels meus problemes
□ Em costa agafar el son
Pregunta 2. Quan estic estressat/da, aquestes activitats em fan sentir millor:
GRUP C:
□ M’agrada l’exercici físic dur i la competició
□ M’agrada tenir una tasca específica per acabar
□ Els desafiaments constants m’estimulen
□ Prefereixo entrar en acció quan he d’enfrontar-me a un problema en lloc de pensar massa
□ Prenc estimulants (com la cafeïna)
□ Quan tinc excessiva tensió, el sexe em relaxa
GRUP D:
□ Practico exercici suau com ara el golf o dono un passeig
□ Cerco alguna activitat social, ja que m’agrada envoltar-me d’altres persones
□ Em tranquil·litza sentir que tot al meu voltant es troba sota control
□ M’horroritza haver d’enfrontar-me a un problema
□ Una mica d’alcohol no em va malament per intentar evadir-me i oblidar-me dels conflictes
□ Si estic tens/a m’agrada sortir a sopar amb la meva parella i parlar amb ella de les meves coses
RESULTATS:
► Si el resultat és majoria AD, el teu perfil és de BAIX TO (necessites tranquil·litat, així que quan estàs estressat/da et descompenses, i necessites fer coses que et facin baixar la teva activació mental. L’estrès et fa entrar en un estat d’esgotament físic i mental)
► Si el resultat és majoria AC, ets una personalitat COMPENSADA (per una banda caus en un estat de negativisme quan pateixes estrès, però la teva conducta intenta recuperar l’estat de benestar mitjançant activitats que t’estimulin)
► Si el resultat és BD, la teva personalitat pateix FRUSTRACIONS (t’agrada controlar-ho tot, i quan això no pot ser, t’alteres intensament)
► Si el resultat és BC, tens una PERSONALITAT HIPERREVOLUCIONADA (davant l’estrès t’actives de tal manera que no pots parar, i possiblement això fa que necessitis tanta activitat per poder “cansar” aquests nervis!)
Aquest vídeo mostra les diferències en el nostre comportament depenent de si el nostre cervell actua des de la part més racional o des de la part més emocional … i ens ensenya la importància del desenvolupament de la intel·ligència emocional per tenir un millor control de les nostres vides:
Aquest és el motiu del nom de la nostra entitat!